L’altre dia vam anar a la capella a fer una petita estona de meditació i contemplació. Vam explicar la historia d’un savi que es deia Matsuo que va crear els haikus. En Matsuo sempre estava en contacte amb la natura, li agradava caminar i viatjar per pensar i reflexionar. De tant en tant, s’aturava i mirava. Fixava els ulls en un lloc, en un instant, i, sense moure’s, era com si fes una fotografia, però sense càmera, perquè no existien. Aquell instant era l’haiku, el que estava passant en aquell lloc i en aquell moment.
Hem d'intentar trobar moments o instants per contemplar en silenci la bellesa de la natura perquè així contemplarem la bellesa de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada